El meu fill Àlex el dia de reis a l'aixecar-se i trobar els regals sota de l'arbre de nadal...En primer lloc voldria demanar una "mica de disculpes" per la poca actualització que ha rebut el meu blog durant el mes de desembre.
Per desembarcar unes "disculpes" haig de dir que no ha estat un mes fàcil a nivell personal..., i és per això que he tingut que marcar algunes prioritats a la meva vida i com haureu pogut veure, actualitzar el blog no ha estat una d'elles... Disculpeu.
Bé, també i com no, felicitar l'entrada de l'any a totes les persones que seguiu els blogs í al que no ho seguiu.... també.
Dit això, voldria fer i compartir unes reflexions... unes de les coses que SÍ he fet aquestes vacances, reflexionar.
On està la felicitat?
He decidit posar la foto del meu fill, perquè crec que aquest moment que hi ha a la foto ha estat uns del moments més feliços des de fa molt temps per mi. Quan un nen, en aquest cas el meu fill s'aixeca i troba els regals dels reis...
No ho puc descriure...
També soc conscient que hi ha molts nens i nenes que no podem realitzar aquest acte i que manca molt per fer en molts aspectes a les nostres vides... a les seves vides. No oblidem que som nosaltres els que estem fent els fonaments del seu futur... amb bones o no? decisions...
Com podem trobar la felicitat amb un mateix. I amb els altres...?
Jo crec que un ha de ser feliç amb sí mateix, sinó, no pot transmetre felicitat als altres... La felicitat o l'equilibri amb un mateix no és fàcil trobar-lo, però quan creus que ho has trobat. Què fas?
A vegades les decisions no son les políticament correctes, però... qui ho sap això? Qui decideix el que està bé o malament...?
Les persones son totalment distintes entre elles, i penso que això és bo. La diversitat crear beneficis a la societat... malgrat moltes vegades no fem el que "la gent" diu o creu que hauríem de fer...sinó el que ens diu el cor.
Per tant i ja per acabar... afegir...
UN HA DE SER FELIÇ AMB SÍ MATEIX. SINÓ, NO POT TRANSMETRE FELICITAT ALS ALTRES. LA FELICITAT ÉS UN CAMÍ QUE NO TE FINAL, SEMPRE HAS D'ESTAR CAMINANT...
Apa amics i amigues... camineu.
MANU HERNÁNDEZ
7 comentarios:
Hola :
Uffffff. No m'agrada aquest Manu agri-dulce i profund que veig en aquest escrit. La vida és dura, mai pots pensar que el món és marivellos i hi ha un camí de roses, al camí sempre trobes algun cardo que segons com l'agafis et pot punxar. Però s'ha de mirar endavant per tu mateix i per tothom que t'estima. I parla!!!!!, no deixis els teus problemes per a tu sol, tira dels teus amics que per això serveixen. A vegades quan sents les teves reflexions en veu alta deixen de ser tant importants.
La vida està plena de clots i quan caus has de tenir més força per tornar a aixecar-te.
Segur que ja saps qui sóc i que tens una amiga per escoltar-te.
Manu, en primer lloc, bon any 2008 per a tu.
En segon lloc, dir-te que, en moltes ocasions, les penes no ens deixen veure el nostre propi camí. No obstant això, sempre tenim amics, persones que simplement se'ns creuen de manera casual a les nostres vides, la família que ens ajuden a veure les coses d'un altre color. Per tant, en moments difícils hem d'escoltar i deixar-nos ajudar. I, tens tota la raó, la felicitat depèn de tu, del fet de no caure mai i sempre seguir dret pels camins que ens proposa la vida.
Tu ets fort, un amic dels teus amics, una gran persona amb qui confiar. I que sàpigues que tens amics per parlar i confiar (un d'aquests sóc jo).
Apa Manu, moltes salutacions i ànim "la vida és bonica però a vegades complicada, tan se val".
El primer es preguntar, que es la falicitat?.
Creus que tothom es feliç?.
Si ets capaç de donar resposta a aquestes dos preguntes, t'adonaras que, l'unic que has fet, es parar-te a pensar, i res mes.
Reflexiona, no et tanquis i parla de tot el que et preocupa, que de ben segur es el que tambè preocupa a la majoria de les persones a qui coneixes.
Dit això, toca espolsar-te les orelles i seguir, i si creus que necesites parlar-ne, ho pos fer amb moltísima gent que tu ja saps que t'aprecien, i t'estimen.
Vale?.
PPBL.
Hola Manu: els millors auguris pel 2008... respecte a les disculpes: millor no apareixer que apareixer com d'altres venent fum. Sobre la foto: aquell nen tant bonic fa caure la baba a propis i estranys!!!
Felicitat? jo sempre he estat conscient que he trobat la felicitat només quan l'he perduda, si tu ho aconsegueixes diferent enhorabona!!!
PERÒ SOBRE TOT MANU (DEIXE'M DIR-TE UNA FRASE MANIDA): VES ON EL COR ET PORTI...perquè allà és on som la gent que t'estimem, et respectem com a persona i professionalment, t'admirem per la teva trajectoria i t'esperem per fer-te costat sempre i de la mateixa manera que tu fas pels qualsevol amic!
Muntsa
PS. La meva avia em deia que la "gent jove" ens podiem permetre el luxe de menjar-nos el tarro i possar-nos tristos i melancòlics perquè disposavem del temsp i la panxa plena...A tu nen que tens la meitat dels meus anys no sé que dir-te per animar-te, més enllà de què som molts qui t'apreciem!!!!!! anims aquestes festes sempre aixafen i tenim molta feina a fer i tu ets indispensable...
En primer lloc moltes gràcies a tots i totes per donar-me'n ànims.. de veritat. em fan falta.
agafaré el millor de cada uns de vosaltres per poder-lo aplicar i "sortir" d'on estic ficat...
Hipòstila. Moltes gràcies estic intentant no deixar els problemes per mi sol... ho intento.
Xavier. Ostres m'has deixat KO amb el teu escrit. Moltes gràcies per ser com ets. NO CANVIIS. Ets un Crack
Ànonim. Intentaré buscar le srespostes a les teves preguntes.. però ja saps que son complicades i Sí, ja ho sé que hi ha molta gent pitjor, però quan et pasa a tu pense. Per què a mi?. saps?
Muntsa. Sí et faré cas en el que faré el que em digui el cor... ho tinc claríssim.
MOLTES GRÀCIES I ESPERO QUE SAPIGUEU DEL MEUS AVANÇOS, O NO.
PETONS I ABRAÇOS PER TOTHOM
MANU HERNÁNDEZ
Buenas Manu,
la felicidad no es nada que puedes comprar ni nada que puedes encontrar.Las cosas mas ignisificativas te dan la felicidad,la felicidad la proporciona uno mismo.
Creo que tienes demasiada carga encima y quieres que todo funcione correctamente ,eres un tipo demasiado legal,y en este mundo hay poca gente así.
si necesitas hablar para desahogarte hazlo,tienes gente alrededor tuyo que te aprecia,y no por interés ,tienes amigos de verdad y tu lo sabes.
la gente que te queremos y te apreciamos te queremos ver feliz.
un amigo de verdad
bla, bla,bla... ja has superat aquest moment tan complicat que passaves?? espero que sí, o no....
adiskide asperkunde.
Publicar un comentario