EL PLENARI DEL VENDRELL: UN CIRC ?

Moltes vegades la gent quan parlo amb ella em comenta el què i el com de la política... i com puc estar allà (ho diuen així...) com aguanto.

Ara bé, fer política hi ha moltes maneres i també moltes formes.

Com deia una gran i estimada amiga meva.

Fer política. és treballar pels altres !!

És veritat. I això és el que estic fent en la mesura que puc. Treballar pels altres i ajudar i fer polítiques que puguin servir per la gent que ve darrera (amics, fills, etc...)

Ara bé, quan això molta gent ho converteix en una manera de "trepar" posicionar-se personalment i fer demagògia... això no m'agrada !!!

Explicaré un cas que és mereix el coneixement de tota la gent i mireu que no m'agrada parlar amb nom i cognoms, però en aquest cas ho faré.

Entenc que a unes eleccions municipals és presenti qualsevol formació política i qualsevol persona representant aquestes formacions. Jo ho respecto democràticament.

Que alguna persona és presenti i desqualifiqui personament a altres ja no estic d'acord, incloent que altres persones d'altres formacions polítiques li doni suport moral i económic. Pitjor encara.

per això d'aquest article...

Felipe Martín, representant de "Izquierda Republicana" ?????? a les eleccions municipals del Vendrell.

Aquest senyor durant el mandat del PSC ha estat assistint com a públic i demanava la paraula per parlar perquè és va empadronar al Vendrell (només per aquest fet. Parlar al ple) i de sobte quan govena ara CiU, el senyor Felipe Martín és dona de baixa i és dona d'alta al seu municipi natural (albinyana) pensant que ara el senyor Alcalde li donaría la paraula sense estar empadronat.

Vet aquí que aquesta maniobra la vaig denunciar i no li han donat la paraula al ple.

Tampoc oblidar les paraules del senyor Alcalde (CiU) que li va dir que si s'empadrona al Vendrell ell no tindria problemes per donar-li la paraula... i per tant, el senyor Felipe Martín podria parlar...

Doncs així ha estat, aquest senyor ja està empadronat a un pis de la carretera de Valls i per tant, podrà demanar la paraula al pròxim ple (coincident que és avui mateix).

Per més informació pels lectors i no ho vull deixar de dir que durant el mandat del PSC i que aquest senyor estava empadronat al Vendrell, ho estava a un pis poprietat del regidor de PxC August Armengol (el dels agrupaments...).

Conclusions. Al senyor Felipe Martín li estan donant cobertura moral i qui sap més... altres partits, altres persones que estant al mateix consistori. La finalitat, doncs intentar augmentar amb desqualificatius no només a una formació política sinó algunes persones en concret.

Jo personamnet informo que m'aixecaré del plenari demanant disculpes publicament a totes aquelles persones que és puguin molestar per la meva acció, però el que no faré és aguantar aquest senyor i als senyors que li donen suport.

Convido a la gent demòcrata que faci el mateix, a més que ho pugui denunciar igual que jo estic fent.

Moltes gràcies

MANU HERNÁNDEZ

EL VALOR DE L'AMISTAT...

És diu encara que hi han moltes tribus que surten a caçar amb la companyia d'animals com pot ser l'àliga...

Aquest animal és un au rapaç i te una visió impresionant i pot divisar la seva presa a molts metres d'alçada.

També te la distinció de "real" i no és per menys. Qui no és deixaria acompanyar i poder trobar una bona partida de caça amb un aliat com aquest? Boi ningú.

Doncs diuen els més grans de la tribu que un dia un jove caçador va surtir amb la seva au a caçar i després de recòrrer gran part dels camins, senders i les vores dels rius... no va trobar res.

Tan era la seva impotència que va començar a dubtar del seu company volador i la seva intuició per trobar una bona presa... ja havien pasat massa hores fora del poblat i no volia tornar amb les mans buides...

De sobte i ja cansat va para a beure aigua amb un rajolí que baixava d'una paret rocallissa i ondulada prop ja del poblat...

El jove caçador va intentar beure aigua i bet aquí que l'àliga li va començar a increpar i li feia picades... molestant-lo. Ell enfadat li feia fora i li deia que li deixés beure tranquil. Ja havia tingut prou durant el matí...

El seu company insistia i no li deixava ni tan sol apropar-se al raig d'aigua, inclús arribant a ferir-lo.

El caçador estava fart i va treure el gavinet i és va enfrentar al seu estimat i ben adiestrat bon caçador. L'àliga...

Va ser tan la impotència del mal matí que havia tingut i la visió nul·la del que feia el seu company i amic, que amb un cop de moviment sec li va enfonssar al pit blanc i plumífer el gavinet. El va matà.

Una vegada deixat a terra i passat un temps observant-lo i recapacitant de la seva acció, va girar-se cap a beure aigua d'una vegada per totes que és el que havia intentat fer ja feia temps....

Amb un cop de segon i just a tocar els seus llavis amb l'aigua va parar en sec. Per què l'àliga li mostrava la part alta de la rocallissa insistentment? per què l'àliga no volia que jo prengués una mica d'aigua?

Va pujar amb una salt i quina va ser la seva sorpresa?

A la part alta de la roca hi havia un petit estanyol que bessava cap al rajolí d'aigua que intentava beure. Aquest estanyol estava ple de serps verinosses mortes. havien contaminat l'aigua...

És per això que l'àliga no el volia deixar beure aigua. El va salvar. Ara entenia el mal matí de cacera.... l'aigua estava contaminada del mateix verí, i els animals havien fugit.

Si, Si... l'áliga ja era morta. era massa tard per donar-li les gràcies...

El jove caçador va aprendre una bona lliço aquell dia, i d'ençà, que explica aquesta història de generació en generació.

Mai un amic, malgrat tu creguis que t'està fent mal en aquell moment, si realment és un amic. Sempre mirarà pel teu bé.

MANU HERNÁNDEZ

ELS BONS MOMENTS...

Disfruteu de les bones coses que podem fer a la vida.... cantar i ballar.

Aquí podeu veure i escoltar un bon gag...

Bon dia a tots i totes..

MANU HERNÁNDEZ



http://www.tu.tv/videos/bailarinesycantantes

http://www.tu.tv/videos/pajaritos

ELS AMICS.... Qui son?

Tu tens amics o amigues?. Això no ho pots dir moltes vegades, però a vegades, i només a vegades, un pot tenir amics.

Què son els amics?

Aquesta pregunta és bastant complexa. Pots tenir gent coneguda, saludats... companys de feina o companys d'oci... però amics ? quant amics tens?

Jo et puc contestar que ben bé no ho sé. conec a molta gent, tinc companys de feina, coneixo molta gent, però amics d'amics no ho sé.

Tampoc vull saber la quantitat d'amics que tinc, penso que també hem podria portar sorpreses i ho prefereixo així... per tant. Crec que tinc amics i prou. Malgrat segur que saps quan tens amics en els mal moments... i jo ho estic descobrint això. us ho dic en serio.

definició d'Amic-iga:

[s. XIII; del ll. amicus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.

2 adj i m i f 1 Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.

3 Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern.

4 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.

5 adj Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.

Jo seria partidari de la definició número 1.


I per què dic tot això? doncs per dir-li personament i aprofitant aquest mitja i com no, compartir amb tots vosaltres... que vull dir-li a un amic (crec) que aquí te un amic (JO).

Diumenge serà el seu aniversari, i és un "tiu" un tant "raret" però bastant bon nano.. i abans que el feliciti, vull compartir amb vosaltres uns del seus grans "hobbies" la fotografia.


Aquí us faig arribar un link perquè disfruteu tan com jo ho faig amb ell.

http://www.flickr.com/photos/mlanzon/



FELICITATS MANEL.

ON ESTÀ LA FELICITAT... ?

El meu fill Àlex el dia de reis a l'aixecar-se i trobar els regals sota de l'arbre de nadal...

En primer lloc voldria demanar una "mica de disculpes" per la poca actualització que ha rebut el meu blog durant el mes de desembre.

Per desembarcar unes "disculpes" haig de dir que no ha estat un mes fàcil a nivell personal..., i és per això que he tingut que marcar algunes prioritats a la meva vida i com haureu pogut veure, actualitzar el blog no ha estat una d'elles... Disculpeu.

Bé, també i com no, felicitar l'entrada de l'any a totes les persones que seguiu els blogs í al que no ho seguiu.... també.

Dit això, voldria fer i compartir unes reflexions... unes de les coses que SÍ he fet aquestes vacances, reflexionar.

On està la felicitat?

He decidit posar la foto del meu fill, perquè crec que aquest moment que hi ha a la foto ha estat uns del moments més feliços des de fa molt temps per mi. Quan un nen, en aquest cas el meu fill s'aixeca i troba els regals dels reis...

No ho puc descriure...

També soc conscient que hi ha molts nens i nenes que no podem realitzar aquest acte i que manca molt per fer en molts aspectes a les nostres vides... a les seves vides. No oblidem que som nosaltres els que estem fent els fonaments del seu futur... amb bones o no? decisions...

Com podem trobar la felicitat amb un mateix. I amb els altres...?

Jo crec que un ha de ser feliç amb sí mateix, sinó, no pot transmetre felicitat als altres... La felicitat o l'equilibri amb un mateix no és fàcil trobar-lo, però quan creus que ho has trobat. Què fas?

A vegades les decisions no son les políticament correctes, però... qui ho sap això? Qui decideix el que està bé o malament...?

Les persones son totalment distintes entre elles, i penso que això és bo. La diversitat crear beneficis a la societat... malgrat moltes vegades no fem el que "la gent" diu o creu que hauríem de fer...sinó el que ens diu el cor.

Per tant i ja per acabar... afegir...

UN HA DE SER FELIÇ AMB SÍ MATEIX. SINÓ, NO POT TRANSMETRE FELICITAT ALS ALTRES. LA FELICITAT ÉS UN CAMÍ QUE NO TE FINAL, SEMPRE HAS D'ESTAR CAMINANT...

Apa amics i amigues... camineu.

MANU HERNÁNDEZ