AQUI RECILEM ???????

El passat dimarts, dia 30 de novembre, des de el Consell Comarcal del Baix Penedès és va fer una reunió informativa a Vil.la Casals per a tots els Ajuntaments de la nostra comarca a la qual van assitir alcaldes i alcaldesses, regidors de medi ambient i tècnics municipals...
La reunió va ser una posta en escena de una diagnosi que s'ha fet amb una consultoria externa de la realitat de la nostra comarca referent a les dades del reciclatge en el nostre territori. Ja sabem que som unes de les comarques que menys reciclem i és per això que amb la nova entrada en vigor de la llei, tots els municipis hauran de fer la recollida orgànica i també la selectiva, cal prendre consiència tots plegats d'aquesta realitat i adoptar les mesures necessàries per minimitzar aquesta situació.
Ara mateix al Baix Penedès només es recull la matèria orgànica a El Vendrell, Santa Oliva i Cunit, no amb uns resultats òptims però si que s'ha encetat un camí.
La Generalitat de Catalunya vol signar un conveni amb el Consell Comarcal perquè és pugui realitzar (és la seva voluntat i pensem que també ha de ser la nostra) una recollida selectiva amb un tipus de gestió mancomunada amb tots els municipis: Sumant esforços=guanyem tots.
Ara la paraula la tenen els responsables polítics de cada municipi. Jo des de aquest mitjà vull engrescar i encoratjar a tota els alcaldes i alcaldesses a que puguin seure en una mateixa taula de treball, deixar fora de l'habitació els colors polítics i poder treballar units per l'interès comú de tota la comarca. Una tasca una mica difícil... La comarca s'ho mereix, els pobles s'ho mereixen i tots els ciutadans i ciutadanes també ens ho mereixem.
Ànim a tots en aquesta tasca que tenim al davant i esperem poder veure molt aviat una realitat: un Baix Penedès net i ordenat i amb uns alts índex de recollida selectiva. Això és feina de tots.

* Aprofito per recomanar-vos un link de la Generalitat sobre una campanya de reciclatge *

http://www.arc-cat.net/ca/agencia/publicacions/campanyes/campanya_aquireciclem.html

MANU

EL SOCIALISTES DEL VENDRELL.... TREBALLEN I TREBALLEN

EL SOCIALISTES DEL VENDRELL.... TREBALLEN I TREBALLEN

Benvinguta amics i amigues...

Ja és ben sabut que molta gent fa vacances i períodes de absència.. ja sigui laboral i/o personal.
Fa uns dies.... setmanes...... bé messos que he estat "missing" però ara vull sortir orgullòs per la feina que estan fent molts amics i moltes amigues.... evidentment SOCIALISTES en intentar aproximar les noves tecnologies a tothom...

Crec que era un marc important i explícit per poder encetar una tempodara amb els blogsmaniàtics...

Per tant aqui us deixo una molt bona web per visitar

http://www.pscelvendrell.info/

MANU

UNA ARTISTA PERSONA, UNA PERSONA ARTISTA

Dilluns a les 12:30 he tingut el plaer de ser convidat, com a representat del Consell Comarcal del Baix Penedès, a la inauguració d’una exposició del col·lectiu “6 pinzells” del Vendrell, ubicada a l’Escola de Turisme del Baix Penedès.

Ens hem trobat molta gent, des de joves del col·lectiu “emergent”, els mateixos pintors i escultor, la presidenta de la Fundació Santa Teresa, la Sra. Montserrat Jornet, i membres del consistori del Vendrell, entre d’altres.

Des d’aquí els vull felicitar per la seva tasca i encoratjar-los a continuar ampliant el món artístic, malgrat sigui des de una posició més amateur que professional. De fet quan acaba una i comença l’altre?

També hi havia una coneguda ceramista de la comarca, una incansable artista i magnífica persona
Ella i jo ens hem creuat en diferents moments de les nostres vides i per diferents motius…

Ella i jo hem compartit bons moments i també alguns de no tan bons…
Ella i jo som molt diferents i a l’hora tan semblants…
Ella odiava Internet, el correu electrònic, en definitiva, les noves tecnologies… fins hi tot portava un telèfon mòbil “fet caldo”…. Això no fa tant. Encara combinava la seva vida artística amb un àmbit encara professional del que ella deia : “ necessito el contacte amb la gent”

Avui, passat un temps, i quan l’he vist a la inauguració m’he alegrat molt, però que molt… fins hi tot hem creuat unes paraules.

La Roser Oter, com heu pogut veure tots, és una persona artista i també una artista persona, des de que dedica tots la seva “jornada” a treballar per un “hobbie” que ara per ara li permet guanyar-se la vida. Crec que és una persona afortunada: pot fer el que li agrada i viure d’això.

També és una activa col·laboradora del programa “La Calaixera” de Ràdio Vendrell ( tots rèiem quan es va enganxar a la ràdio al poc temps de començar a passar moltes hores soleta al seu obrador…).

També és una activa organitzadora de sorpreses per als seus amics i amigues…
En definitiva TOT UN PERSONATGE !!!!!!!!!!!!

Enrere queden aquelles reunions reivindicatives i de mala llet…
Enrere queden aquelles reunions de no arribar a bon port i de quedar-nos amb mal sabor de boca
Enrere queden moltes hores de pensar si donaves el salt o no….

Doncs el temps t’ha acabant donant la raó.

MOLTA SORT Roser, continua sent com ets…. La RO.

MANU HERNÁNDEZ

EL PLENARI DEL VENDRELL: UN CIRC ?

Moltes vegades la gent quan parlo amb ella em comenta el què i el com de la política... i com puc estar allà (ho diuen així...) com aguanto.

Ara bé, fer política hi ha moltes maneres i també moltes formes.

Com deia una gran i estimada amiga meva.

Fer política. és treballar pels altres !!

És veritat. I això és el que estic fent en la mesura que puc. Treballar pels altres i ajudar i fer polítiques que puguin servir per la gent que ve darrera (amics, fills, etc...)

Ara bé, quan això molta gent ho converteix en una manera de "trepar" posicionar-se personalment i fer demagògia... això no m'agrada !!!

Explicaré un cas que és mereix el coneixement de tota la gent i mireu que no m'agrada parlar amb nom i cognoms, però en aquest cas ho faré.

Entenc que a unes eleccions municipals és presenti qualsevol formació política i qualsevol persona representant aquestes formacions. Jo ho respecto democràticament.

Que alguna persona és presenti i desqualifiqui personament a altres ja no estic d'acord, incloent que altres persones d'altres formacions polítiques li doni suport moral i económic. Pitjor encara.

per això d'aquest article...

Felipe Martín, representant de "Izquierda Republicana" ?????? a les eleccions municipals del Vendrell.

Aquest senyor durant el mandat del PSC ha estat assistint com a públic i demanava la paraula per parlar perquè és va empadronar al Vendrell (només per aquest fet. Parlar al ple) i de sobte quan govena ara CiU, el senyor Felipe Martín és dona de baixa i és dona d'alta al seu municipi natural (albinyana) pensant que ara el senyor Alcalde li donaría la paraula sense estar empadronat.

Vet aquí que aquesta maniobra la vaig denunciar i no li han donat la paraula al ple.

Tampoc oblidar les paraules del senyor Alcalde (CiU) que li va dir que si s'empadrona al Vendrell ell no tindria problemes per donar-li la paraula... i per tant, el senyor Felipe Martín podria parlar...

Doncs així ha estat, aquest senyor ja està empadronat a un pis de la carretera de Valls i per tant, podrà demanar la paraula al pròxim ple (coincident que és avui mateix).

Per més informació pels lectors i no ho vull deixar de dir que durant el mandat del PSC i que aquest senyor estava empadronat al Vendrell, ho estava a un pis poprietat del regidor de PxC August Armengol (el dels agrupaments...).

Conclusions. Al senyor Felipe Martín li estan donant cobertura moral i qui sap més... altres partits, altres persones que estant al mateix consistori. La finalitat, doncs intentar augmentar amb desqualificatius no només a una formació política sinó algunes persones en concret.

Jo personamnet informo que m'aixecaré del plenari demanant disculpes publicament a totes aquelles persones que és puguin molestar per la meva acció, però el que no faré és aguantar aquest senyor i als senyors que li donen suport.

Convido a la gent demòcrata que faci el mateix, a més que ho pugui denunciar igual que jo estic fent.

Moltes gràcies

MANU HERNÁNDEZ

EL VALOR DE L'AMISTAT...

És diu encara que hi han moltes tribus que surten a caçar amb la companyia d'animals com pot ser l'àliga...

Aquest animal és un au rapaç i te una visió impresionant i pot divisar la seva presa a molts metres d'alçada.

També te la distinció de "real" i no és per menys. Qui no és deixaria acompanyar i poder trobar una bona partida de caça amb un aliat com aquest? Boi ningú.

Doncs diuen els més grans de la tribu que un dia un jove caçador va surtir amb la seva au a caçar i després de recòrrer gran part dels camins, senders i les vores dels rius... no va trobar res.

Tan era la seva impotència que va començar a dubtar del seu company volador i la seva intuició per trobar una bona presa... ja havien pasat massa hores fora del poblat i no volia tornar amb les mans buides...

De sobte i ja cansat va para a beure aigua amb un rajolí que baixava d'una paret rocallissa i ondulada prop ja del poblat...

El jove caçador va intentar beure aigua i bet aquí que l'àliga li va començar a increpar i li feia picades... molestant-lo. Ell enfadat li feia fora i li deia que li deixés beure tranquil. Ja havia tingut prou durant el matí...

El seu company insistia i no li deixava ni tan sol apropar-se al raig d'aigua, inclús arribant a ferir-lo.

El caçador estava fart i va treure el gavinet i és va enfrentar al seu estimat i ben adiestrat bon caçador. L'àliga...

Va ser tan la impotència del mal matí que havia tingut i la visió nul·la del que feia el seu company i amic, que amb un cop de moviment sec li va enfonssar al pit blanc i plumífer el gavinet. El va matà.

Una vegada deixat a terra i passat un temps observant-lo i recapacitant de la seva acció, va girar-se cap a beure aigua d'una vegada per totes que és el que havia intentat fer ja feia temps....

Amb un cop de segon i just a tocar els seus llavis amb l'aigua va parar en sec. Per què l'àliga li mostrava la part alta de la rocallissa insistentment? per què l'àliga no volia que jo prengués una mica d'aigua?

Va pujar amb una salt i quina va ser la seva sorpresa?

A la part alta de la roca hi havia un petit estanyol que bessava cap al rajolí d'aigua que intentava beure. Aquest estanyol estava ple de serps verinosses mortes. havien contaminat l'aigua...

És per això que l'àliga no el volia deixar beure aigua. El va salvar. Ara entenia el mal matí de cacera.... l'aigua estava contaminada del mateix verí, i els animals havien fugit.

Si, Si... l'áliga ja era morta. era massa tard per donar-li les gràcies...

El jove caçador va aprendre una bona lliço aquell dia, i d'ençà, que explica aquesta història de generació en generació.

Mai un amic, malgrat tu creguis que t'està fent mal en aquell moment, si realment és un amic. Sempre mirarà pel teu bé.

MANU HERNÁNDEZ

ELS BONS MOMENTS...

Disfruteu de les bones coses que podem fer a la vida.... cantar i ballar.

Aquí podeu veure i escoltar un bon gag...

Bon dia a tots i totes..

MANU HERNÁNDEZ



http://www.tu.tv/videos/bailarinesycantantes

http://www.tu.tv/videos/pajaritos

ELS AMICS.... Qui son?

Tu tens amics o amigues?. Això no ho pots dir moltes vegades, però a vegades, i només a vegades, un pot tenir amics.

Què son els amics?

Aquesta pregunta és bastant complexa. Pots tenir gent coneguda, saludats... companys de feina o companys d'oci... però amics ? quant amics tens?

Jo et puc contestar que ben bé no ho sé. conec a molta gent, tinc companys de feina, coneixo molta gent, però amics d'amics no ho sé.

Tampoc vull saber la quantitat d'amics que tinc, penso que també hem podria portar sorpreses i ho prefereixo així... per tant. Crec que tinc amics i prou. Malgrat segur que saps quan tens amics en els mal moments... i jo ho estic descobrint això. us ho dic en serio.

definició d'Amic-iga:

[s. XIII; del ll. amicus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.

2 adj i m i f 1 Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.

3 Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern.

4 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.

5 adj Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.

Jo seria partidari de la definició número 1.


I per què dic tot això? doncs per dir-li personament i aprofitant aquest mitja i com no, compartir amb tots vosaltres... que vull dir-li a un amic (crec) que aquí te un amic (JO).

Diumenge serà el seu aniversari, i és un "tiu" un tant "raret" però bastant bon nano.. i abans que el feliciti, vull compartir amb vosaltres uns del seus grans "hobbies" la fotografia.


Aquí us faig arribar un link perquè disfruteu tan com jo ho faig amb ell.

http://www.flickr.com/photos/mlanzon/



FELICITATS MANEL.