Dilluns a les 12:30 he tingut el plaer de ser convidat, com a representat del Consell Comarcal del Baix Penedès, a la inauguració d’una exposició del col·lectiu “6 pinzells” del Vendrell, ubicada a l’Escola de Turisme del Baix Penedès.
Ens hem trobat molta gent, des de joves del col·lectiu “emergent”, els mateixos pintors i escultor, la presidenta de la Fundació Santa Teresa, la Sra. Montserrat Jornet, i membres del consistori del Vendrell, entre d’altres.
Des d’aquí els vull felicitar per la seva tasca i encoratjar-los a continuar ampliant el món artístic, malgrat sigui des de una posició més amateur que professional. De fet quan acaba una i comença l’altre?
També hi havia una coneguda ceramista de la comarca, una incansable artista i magnífica persona
Ella i jo ens hem creuat en diferents moments de les nostres vides i per diferents motius…
Ella i jo hem compartit bons moments i també alguns de no tan bons…
Ella i jo som molt diferents i a l’hora tan semblants…
Ella odiava Internet, el correu electrònic, en definitiva, les noves tecnologies… fins hi tot portava un telèfon mòbil “fet caldo”…. Això no fa tant. Encara combinava la seva vida artística amb un àmbit encara professional del que ella deia : “ necessito el contacte amb la gent”
Avui, passat un temps, i quan l’he vist a la inauguració m’he alegrat molt, però que molt… fins hi tot hem creuat unes paraules.
La Roser Oter, com heu pogut veure tots, és una persona artista i també una artista persona, des de que dedica tots la seva “jornada” a treballar per un “hobbie” que ara per ara li permet guanyar-se la vida. Crec que és una persona afortunada: pot fer el que li agrada i viure d’això.
També és una activa col·laboradora del programa “La Calaixera” de Ràdio Vendrell ( tots rèiem quan es va enganxar a la ràdio al poc temps de començar a passar moltes hores soleta al seu obrador…).
També és una activa organitzadora de sorpreses per als seus amics i amigues…
En definitiva TOT UN PERSONATGE !!!!!!!!!!!!
Enrere queden aquelles reunions reivindicatives i de mala llet…
Enrere queden aquelles reunions de no arribar a bon port i de quedar-nos amb mal sabor de boca
Enrere queden moltes hores de pensar si donaves el salt o no….
Doncs el temps t’ha acabant donant la raó.
MOLTA SORT Roser, continua sent com ets…. La RO.
MANU HERNÁNDEZ
